Molt bon dia a tots i a totes!
Esper que el vídeo d'ahir vos agradàs, tant a vosaltres com a les vostres famílies.
Per avui, aquestes són les propostes:
Música
Hola a tothom, som en Sergi, el vostre mestre de música. Us envic a tots i a totes una abraçada molt, molt gran!
Aquesta setena setmana del tercer trimestre he pensat que podríem treballar l'oïda. És molt fàcil. Al vídeo soraràn les notes DO, MI, FA, SOL i DO (no sonaran cap RE ni SI). Heu de provar a encertar quina nota sona cada vegada: L'oïda
Us
deix una cançó per recordar les notes musicals
Per
acabar us deix una cançó per ballar en família: Elvis Presley
Moltes
gràcies per la vostra ajuda, ens veiem molt, molt pronte!
Sergi
Religió
Bon dia! Ja arribem a la recta final del curs! Ha sigut un curs molt diferent a la resta. Però ara arriben les vacances i tindrem temps per descansar i per fer moltes coses!
Com a activitat final us proposo fer les feines proposades de Religió que no teniu fetes.
A continuació, teniu l’explicació i les feines de cadascuna als PDF.
-Portada del tercer trimestre del portafoli (ignoreu el punt 4 de l'activitat al PDF, vosaltres heu d'enviar la feina al meu correu electrònic)
Finalment, podeu enviar-me fotos de les feines fins al 12 de juny, al meu correu electrònic mmunyozreyes@educaib.es
Una abraçada molt forta!!!
Valors
Aqusta setmana a valors heu de llegir aquestes històries i escriure
una reflexió sobre cada una d'elles.
Cicatrius.
Aquesta és
la història d’un vailet que tenia molt mal caràcter. El seu pare
li va donar un saquet de claus i li va dir que cada cop que perdés
la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta. El primer
dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes
setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava
cada cop menys claus darrera de la porta. Va descobrir que era més
fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va
arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el
dia. Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que
retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter.
Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no
quedaven més claus per retirar... El seu pare el prengué de la mà
i el portà fins a la porta. Li digué: «has treballat molt dur,
fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà
la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius
exactament com les que veus aquí.»
Tu pots
insultar algú i retirar el que has dit, però de la manera com li ho
diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu romandrà per sempre.
Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física. Els amics
són veritablement una joia rara. Et fan riure i t’animen a que
tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i
sempre volen obrir-nos llurs cors.
Tenir un
amic o una amiga és un gran tresor. No el malbaratis.
El gra de cafè
Una filla es
queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan
difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per
tibar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de
lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un
altre de nou.
El seu pare,
un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir
tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de
les tres olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a
l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va
deixar bullir.
El pare no
deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se que devia
estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el
foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.
Mirant a la
seva filla, li va dir:
- Digues,
Laura, ¿que veus aquí?
- Veig
pastanagues, ous i cafè
- Toca
les pastanagues, ¿com estan?
- Estan
toves
- Ara
agafa un ou, trenca’l. Com és?
- És
un ou dur
- Ara
tasta el cafè. T’agrada?
- Mmmm,
sí, ha quedat boníssim
La noia va demanar:
- Que
em vols dir amb això, pare?
- Et
vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè
s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però
cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va
arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la
prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer.
L’ou al
principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid;
però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va
tornar dur.
- I
el cafè?
- Els
grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua
bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina
d’aquestes tres coses ets tu?
- Que
vols dir?
- Quan
els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? ¿Ets una
pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et
toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
¿O ets un
ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort,
una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? ¿Sembles
igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i
un cor endurit?
¿O bé ets
com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li
feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà
el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de
manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al
teu voltant perquè siguin millors.
La Felicitat
no dura anys, ni mesos, ni setmanes, ni tan sols dies. La felicitat
es composa de petits moments.
Una abraçada molt forta per a tots i totes!
Educació Física
Revisau el blog d'Ed. Física.
Have a wonderful weekend!
We miss you all.
